Els residus perillosos són aquells que no són inerts, i en consecuencia poden generar un dany greu al medi ambient si no són gestionats correctament. Per això necessiten tractaments de descontaminació o inertització abans de poder ser valoritzats o eliminats. Cal tenir en compte que per normativa, independentment de la quantitat generada, no es poden tenir emmagatzemats més de 6 mesos.
Com a responsables de gestionar un residu especial o perillós, inicialment hem de diagnosticar si el producte que tenim és un residu nociu o no, i identificar-ne els pictogrames de perillositat corresponents. A partir d’aquí, es decidirà la via gestió i tractament més òptima per cada residu perillós en concret.
Una altra alternativa per determinar si un residu és perillós o no, és consultar la Llista Europea de Residus (LER). Aquesta, aprovada per l’Ordre MAM/304/2002, categoritza els diferents tipus de residus mitjançant codis de 6 xifres (codi LER). Si el residu té associat un asterisc (*) al costat del codi LER, serà considerat com a perillós.
Envasos contaminats de substàncies perilloses o contaminants, com pintures, dissolvents, oli, hidrocarburs, etc.
Draps, absorbents o sepiolites contaminades per substàncies perilloses o contaminants, com pintures, dissolvents, oli, hidrocarburs, etc.
Aerosols, buits o plens.
Residus d’Aparells Elèctrics o Electrònics (RAEE) com ho són, ordinadors, pantalles, teclats, ratolins, impresores, neveres, aparells d’aire condicionat, etc.
Fluorescents, bombetes, piles i bateries de tot tipus.
Olis hidràulics, dissolvents, carburants, aigües brutes, taladrines, etc.